Tot i les millores considerables que ha rebut el tractament de la dona en els, relativament, pocs anys que existeix el feminisme, continua havent-hi una preocupant sitació en molts d'altres països on son assessinades només neixer pel fet de ser nenes!
Aquesta és una campanya d'intermon Oxfam a favor dels Drets de la Dona on expliquen situacions reals en que es troben moltes persones d'arreu del món.
dimarts, 2 de desembre del 2008
Visions del feminisme
Son moltes les opinions que hi han sobre el feminisme i sobre aspectes que l'envolten. En el video que us deixem a continuació hi ha varies de les opinions que hi ha sobre el feminisme arreu dels diversos països del món.
dilluns, 1 de desembre del 2008
No confondre!
Es important no confondre feminisme amb el terme sexisme. El moviment feminista va començar com a un moviment per a aconseguir les igualtats entre homes i dones però ara per ara hi ha varis pensaments que diuen que el feminisme actual s'acosta al sexisme.
El sexisme (segons wikipedia) és la discriminació d'altres persones per al sexe
perquè:
- Pensen que un sexe és superior a un altre
- Creure que hi ha grans diferències entre homes i dones i per tant han d'estar reflectides en la manera de comporta-se en societat, el llenguatge, les actituds sexuals i la llei.
- Simplement tenir aversió a les dones (misogínia) o als homes (misàndria).
Per a més informació cliqueu aquí:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Sexisme
El sexisme (segons wikipedia) és la discriminació d'altres persones per al sexe
perquè:
- Pensen que un sexe és superior a un altre
- Creure que hi ha grans diferències entre homes i dones i per tant han d'estar reflectides en la manera de comporta-se en societat, el llenguatge, les actituds sexuals i la llei.
- Simplement tenir aversió a les dones (misogínia) o als homes (misàndria).
Per a més informació cliqueu aquí:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Sexisme
diumenge, 30 de novembre del 2008
Lydia Becker
Dones importants:
1827-1890
Desptrés de la mort de la seva mare es va haber de fer carrec de la seva famñilia i al 1864 va guanyar una beca per la seva col·lecció de plantes disecades, dos anys més tard va treure un llibre que es deia Bótanica per a principiants.
Desptrés de la mort de la seva mare es va haber de fer carrec de la seva famñilia i al 1864 va guanyar una beca per la seva col·lecció de plantes disecades, dos anys més tard va treure un llibre que es deia Bótanica per a principiants.
Va anar a conferencies i va escriure varis articles defensant el vot de la dona fundant amb Emily Davies i Elizabeth Wolstenholme el Comitè de Sufragi de les Dones i el 1870 el Diari del Sufragi de les Dones.
El 1870 també comença a lluitar per la igualtat en homes i dones pel que fa a feines de casa criticant l’educació domèstica que impartien a les escoles de Manchester només a les nenes.
Al 1874 van haver-hi els primers avanços deixant votar a les dones solteres. Va morir el 1890 de difteria.
Olympe de Gouges
Dones importants:
Olympe de Gouges
7-5-1748 / 3-11-1793
En ralitat es deia Marie Bouze i era una escriptora francesa autora de la Declaració dels Drets de la Dona i de la Ciudadana.
Es va casar jove i va enviudar ràpid amb un fill. Al 1788 a París va canviar de nom i va començar a escriure obres de teatre que amb prou feines la mantenien. Els seus escrits no eren de gran calitat tot i que ella intentaba que ho fossin.
1789 Es llança a la revolució a favor d’una monarquia moderada escrivint fins a 30 fulletons i fundan varies societats per als dos sexes i criticant durament l’esclavitud.
El 1791 va escriure la Declaració dels Drets de la Dona i la Ciutadana.
Va ser guillotinada el 3 de novembre de 1793 acusada de ser l’autora d’un cartell girondi.
Els seus escrits eren profundament fenimistes.
A continuació poso els articles de la declaració dels drets de la dona i la ciutadana extrets de la wikipedia.
I
La mujer nace libre y permanece igual al hombre en derechos. Las distinciones sociales sólo pueden estar fundadas en la utilidad común.
II
El objetivo de toda asociación política es la conservación de los derechos naturales e imprescriptibles de la Mujer y del Hombre; estos derechos son la libertad, la propiedad, la seguridad y, sobre todo, la resistencia a la opresión.
III
El principio de toda soberanía reside esencialmente en la Nación que no es más que la reunión de la Mujer y el Hombre: ningún cuerpo, ningún individuo, puede ejercer autoridad que no emane de ellos.
IV
La libertad y la justicia consisten en devolver todo lo que pertenece a los otros; así, el ejercicio de los derechos naturales de la mujer sólo tiene por límites la tiranía perpetua que el hombre le opone; estos límites deben ser corregidos por las leyes de la naturaleza y de la razón.
V
Las leyes de la naturaleza y de la razón prohíben todas las acciones perjudiciales para la Sociedad: todo lo que no esté prohibido por estas leyes, prudentes y divinas, no puede ser impedido y nadie puede ser obligado a hacer lo que ellas no ordenan.
VI
La ley debe ser la expresión de la voluntad general; todas las Ciudadanas y Ciudadanos deben participar en su formación personalmente o por medio de sus representantes. Debe ser la misma para todos; todas las ciudadanas y todos los ciudadanos, por ser iguales a sus ojos, deben ser igualmente admisibles a todas las dignidades, puestos y empleos públicos, según sus capacidades y sin más distinción que la de sus virtudes y sus talentos.
VII
Ninguna mujer se halla eximida de ser acusada, detenida y encarcelada en los casos determinados por la Ley. Las mujeres obedecen como los hombres a esta Ley rigurosa.
VIII
La Ley sólo debe establecer penas estrictas y evidentemente necesarias y nadie puede ser castigado más que en virtud de una Ley establecida y promulgada anteriormente al delito y legalmente aplicada a las mujeres.
IX
Sobre toda mujer que haya sido declarada culpable caerá todo el rigor de la Ley.
X
Nadie debe ser molestado por sus opiniones incluso fundamentales; si la mujer tiene el derecho de subir al cadalso, debe tener también igualmente el de subir a la Tribuna con tal que sus manifestaciones no alteren el orden público establecido por la Ley.
XI
La libre comunicación de los pensamientos y de las opiniones es uno de los derechos más preciosos de la mujer, puesto que esta libertad asegura la legitimidad de los padres con relación a los hijos. Toda ciudadana puede, pues, decir libremente, soy madre de un hijo que os pertenece, sin que un prejuicio bárbaro la fuerce a disimular la verdad; con la salvedad de responder por el abuso de esta libertad en los casos determinados por la Ley.
XII
La garantía de los derechos de la mujer y de la ciudadana implica una utilidad mayor; esta garantía debe ser instituida para ventaja de todos y no para utilidad particular de aquellas a quienes es confiada.
XIII
Para el mantenimiento de la fuerza pública y para los gastos de administración, las contribuciones de la mujer y del hombre son las mismas; ella participa en todas las prestaciones personales, en todas las tareas penosas, por lo tanto, debe participar en la distribución de los puestos, empleos, cargos, dignidades y otras actividades.
XIV
Las Ciudadanas y Ciudadanos tienen el derecho de comprobar, por sí mismos o por medio de sus representantes, la necesidad de la contribución pública. Las Ciudadanas únicamente pueden aprobarla si se admite un reparto igual, no sólo en la fortuna sino también en la administración pública, y si determinan la cuota, la base tributaria, la recaudación y la duración del impuesto.
XV
La masa de las mujeres, agrupada con la de los hombres para la contribución, tiene el derecho de pedir cuentas de su administración a todo agente público.
XVI
Toda sociedad en la que la garantía de los derechos no esté asegurada, ni la separación de los poderes determinada, no tiene constitución; la constitución es nula si la mayoría de los individuos que componen la Nación no ha cooperado en su redacción.
XVII
Las propiedades pertenecen a todos los sexos reunidos o separados; son, para cada uno, un derecho inviolable y sagrado; nadie puede ser privado de ella como verdadero patrimonio de la naturaleza a no ser que la necesidad pública, legalmente constatada, lo exija de manera evidente y bajo la condición de una justa y previa indemnización.
7-5-1748 / 3-11-1793
En ralitat es deia Marie Bouze i era una escriptora francesa autora de la Declaració dels Drets de la Dona i de la Ciudadana.
Es va casar jove i va enviudar ràpid amb un fill. Al 1788 a París va canviar de nom i va començar a escriure obres de teatre que amb prou feines la mantenien. Els seus escrits no eren de gran calitat tot i que ella intentaba que ho fossin.
1789 Es llança a la revolució a favor d’una monarquia moderada escrivint fins a 30 fulletons i fundan varies societats per als dos sexes i criticant durament l’esclavitud.
El 1791 va escriure la Declaració dels Drets de la Dona i la Ciutadana.
Va ser guillotinada el 3 de novembre de 1793 acusada de ser l’autora d’un cartell girondi.
Els seus escrits eren profundament fenimistes.
A continuació poso els articles de la declaració dels drets de la dona i la ciutadana extrets de la wikipedia.
I
La mujer nace libre y permanece igual al hombre en derechos. Las distinciones sociales sólo pueden estar fundadas en la utilidad común.
II
El objetivo de toda asociación política es la conservación de los derechos naturales e imprescriptibles de la Mujer y del Hombre; estos derechos son la libertad, la propiedad, la seguridad y, sobre todo, la resistencia a la opresión.
III
El principio de toda soberanía reside esencialmente en la Nación que no es más que la reunión de la Mujer y el Hombre: ningún cuerpo, ningún individuo, puede ejercer autoridad que no emane de ellos.
IV
La libertad y la justicia consisten en devolver todo lo que pertenece a los otros; así, el ejercicio de los derechos naturales de la mujer sólo tiene por límites la tiranía perpetua que el hombre le opone; estos límites deben ser corregidos por las leyes de la naturaleza y de la razón.
V
Las leyes de la naturaleza y de la razón prohíben todas las acciones perjudiciales para la Sociedad: todo lo que no esté prohibido por estas leyes, prudentes y divinas, no puede ser impedido y nadie puede ser obligado a hacer lo que ellas no ordenan.
VI
La ley debe ser la expresión de la voluntad general; todas las Ciudadanas y Ciudadanos deben participar en su formación personalmente o por medio de sus representantes. Debe ser la misma para todos; todas las ciudadanas y todos los ciudadanos, por ser iguales a sus ojos, deben ser igualmente admisibles a todas las dignidades, puestos y empleos públicos, según sus capacidades y sin más distinción que la de sus virtudes y sus talentos.
VII
Ninguna mujer se halla eximida de ser acusada, detenida y encarcelada en los casos determinados por la Ley. Las mujeres obedecen como los hombres a esta Ley rigurosa.
VIII
La Ley sólo debe establecer penas estrictas y evidentemente necesarias y nadie puede ser castigado más que en virtud de una Ley establecida y promulgada anteriormente al delito y legalmente aplicada a las mujeres.
IX
Sobre toda mujer que haya sido declarada culpable caerá todo el rigor de la Ley.
X
Nadie debe ser molestado por sus opiniones incluso fundamentales; si la mujer tiene el derecho de subir al cadalso, debe tener también igualmente el de subir a la Tribuna con tal que sus manifestaciones no alteren el orden público establecido por la Ley.
XI
La libre comunicación de los pensamientos y de las opiniones es uno de los derechos más preciosos de la mujer, puesto que esta libertad asegura la legitimidad de los padres con relación a los hijos. Toda ciudadana puede, pues, decir libremente, soy madre de un hijo que os pertenece, sin que un prejuicio bárbaro la fuerce a disimular la verdad; con la salvedad de responder por el abuso de esta libertad en los casos determinados por la Ley.
XII
La garantía de los derechos de la mujer y de la ciudadana implica una utilidad mayor; esta garantía debe ser instituida para ventaja de todos y no para utilidad particular de aquellas a quienes es confiada.
XIII
Para el mantenimiento de la fuerza pública y para los gastos de administración, las contribuciones de la mujer y del hombre son las mismas; ella participa en todas las prestaciones personales, en todas las tareas penosas, por lo tanto, debe participar en la distribución de los puestos, empleos, cargos, dignidades y otras actividades.
XIV
Las Ciudadanas y Ciudadanos tienen el derecho de comprobar, por sí mismos o por medio de sus representantes, la necesidad de la contribución pública. Las Ciudadanas únicamente pueden aprobarla si se admite un reparto igual, no sólo en la fortuna sino también en la administración pública, y si determinan la cuota, la base tributaria, la recaudación y la duración del impuesto.
XV
La masa de las mujeres, agrupada con la de los hombres para la contribución, tiene el derecho de pedir cuentas de su administración a todo agente público.
XVI
Toda sociedad en la que la garantía de los derechos no esté asegurada, ni la separación de los poderes determinada, no tiene constitución; la constitución es nula si la mayoría de los individuos que componen la Nación no ha cooperado en su redacción.
XVII
Las propiedades pertenecen a todos los sexos reunidos o separados; son, para cada uno, un derecho inviolable y sagrado; nadie puede ser privado de ella como verdadero patrimonio de la naturaleza a no ser que la necesidad pública, legalmente constatada, lo exija de manera evidente y bajo la condición de una justa y previa indemnización.
Mary Wollstonecraft
Dones importants:
Escripstora i folòsofa britpanica. Es coneguda per a la Vindicació dels drets de la dona, en el que argumenta que les dones no son inferiors a l’home sinó que només ho sembla perquè no han tingut accés a una educación apropiada. Suggereix la igualtat i un ordre social basat en la raó.
Es coneguda sobretot a part dels llibres per les seves relacions, finalment es va casar amb William Godwin i va tenir com a filla Mary Shelley, autora de Frankenstein. Va morir als 38 anys degut a complicacions en el part deixant manuscrits inacabats.
Avui en dia es considerada una de les percussors de la filosofia feminista. Tant per les obres que va escriure com per els seus conflictes personals.
dissabte, 29 de novembre del 2008
Anne Bonny
Dones importants de la historia:
Anne Bonny
Juntament amb Mary Read, son les dues dones més populars per dedicar-se a la pirateria. Tot i que al voltant d’aquest personatge hi ha molta llegenda esta documentat que va existir i viure, i va ser el símbol de moltes dones per dedicar-se a una cosa que es creia només per a homes.
Va creixer amb un nivell de vida força alt durant la seva adolescencia però degut a la seva revel·lia es va barallar moltes vegades amb el seu pare i va fugir de casa. Tenia una idea molt romàntica sobre els pirates i degut a això es va enamorar de James Bonny, després de casar-se però el seu pare la va desheretar perquè no li agradava el seu gendre i Anne i James van marxar de la ciutat.
El seu marit passava poc temps a casa i Anne va tenir forces aventures amoroses, moltes vegades compartides amb Pierre, un pirata homosexual amic seu (entre pirates no hi havia discriminacions per la seva inclinació sexual). Passat un temps es va enamorar de Chidley Bayard, però ja tenia dona. Maria Vargas, una española de caràcter igual de fort que el d’Anne. Va acabar amb un duel a mort en el que Anne va sortir victoriosa. La relació però, va durar poc ja que la germana de Chidley es va riure d’Anne i aquesta li va donar un cop a la cara amb un tauló de fusta fent-li saltar varies dents. Gràcies a les influencies de Bayard no va anar a presó però si que van decidir acabar amb la relació
.
Tornà a casa i al cap de poc s’enamorà de Calico Jack, un pirata força conegut. Al intentar ingressar en el vaixell el permís li va ser denegat perquè deien que les dones en un vaixell portaven mala sort. Finalment es va vestir de dona i va navegar molts mesos donant petits cops. La desgracia va tornar a visitar-la quan es va adonar que s’havia quedat prenyada de Jack i va avortar de manera natural .
Va tornar a la seva terra natal i allà es va assabentar que el seu marit savia que l’havia estat enganyant, i que ho havia denunciat al governador. Però degut a certes causes Anne li va salvar al vida al governador i va ser indulgent amb l’adulteri. James va estar en contra i abans que el governador canvies d’opinió va reunir tripulació, va robar un vaixell i continuà amb la seva carrera de pirata. Es tronà a reunir amb Jack i van tenir problemes després d’assaltar un vaixell alemany on hi havia un jove d’aspecte delicat amb qui Anne passava molt de temps. Quan Calico va anar a demanar explicacions va veure que el jove era una dona i es va iniciar un triangle amorós entre ell, Anne i Mary Read.
Al 1720 el vaixell va ser capturat, i corren algunes llegendes que diuen que Anne i Mary van ser les útlimes a caure per la força.
Van jutjar a la tripulació i van ser condemnats a mort, menys Anne i Mary, que es van salvar perquè estaven embarassades. Abans de ser executat van deixar que Anne i Jack es trobessin, i ella li va dir “ Si haguessis lluitat com un home ara no hauries de morir com un gos”.
Al poc temps d’estar a la presó Mary va morir per una febrada abans que pogués donar a llum.
La noticia de la captura va arribar fins a orelles del seu pare i d’un home que estava enamorat d’ella perquè l’havia salvat i la van treure de la presó amb una compensació econòmica.
A partir de la seva alliberació es perden tots els seus rastres i son moltes les teories que hi ha sobre com va morir o quan va donar a llum.
Juntament amb Mary Read, son les dues dones més populars per dedicar-se a la pirateria. Tot i que al voltant d’aquest personatge hi ha molta llegenda esta documentat que va existir i viure, i va ser el símbol de moltes dones per dedicar-se a una cosa que es creia només per a homes.
Va creixer amb un nivell de vida força alt durant la seva adolescencia però degut a la seva revel·lia es va barallar moltes vegades amb el seu pare i va fugir de casa. Tenia una idea molt romàntica sobre els pirates i degut a això es va enamorar de James Bonny, després de casar-se però el seu pare la va desheretar perquè no li agradava el seu gendre i Anne i James van marxar de la ciutat.
El seu marit passava poc temps a casa i Anne va tenir forces aventures amoroses, moltes vegades compartides amb Pierre, un pirata homosexual amic seu (entre pirates no hi havia discriminacions per la seva inclinació sexual). Passat un temps es va enamorar de Chidley Bayard, però ja tenia dona. Maria Vargas, una española de caràcter igual de fort que el d’Anne. Va acabar amb un duel a mort en el que Anne va sortir victoriosa. La relació però, va durar poc ja que la germana de Chidley es va riure d’Anne i aquesta li va donar un cop a la cara amb un tauló de fusta fent-li saltar varies dents. Gràcies a les influencies de Bayard no va anar a presó però si que van decidir acabar amb la relació
.Tornà a casa i al cap de poc s’enamorà de Calico Jack, un pirata força conegut. Al intentar ingressar en el vaixell el permís li va ser denegat perquè deien que les dones en un vaixell portaven mala sort. Finalment es va vestir de dona i va navegar molts mesos donant petits cops. La desgracia va tornar a visitar-la quan es va adonar que s’havia quedat prenyada de Jack i va avortar de manera natural .
Va tornar a la seva terra natal i allà es va assabentar que el seu marit savia que l’havia estat enganyant, i que ho havia denunciat al governador. Però degut a certes causes Anne li va salvar al vida al governador i va ser indulgent amb l’adulteri. James va estar en contra i abans que el governador canvies d’opinió va reunir tripulació, va robar un vaixell i continuà amb la seva carrera de pirata. Es tronà a reunir amb Jack i van tenir problemes després d’assaltar un vaixell alemany on hi havia un jove d’aspecte delicat amb qui Anne passava molt de temps. Quan Calico va anar a demanar explicacions va veure que el jove era una dona i es va iniciar un triangle amorós entre ell, Anne i Mary Read.
Al 1720 el vaixell va ser capturat, i corren algunes llegendes que diuen que Anne i Mary van ser les útlimes a caure per la força.
Van jutjar a la tripulació i van ser condemnats a mort, menys Anne i Mary, que es van salvar perquè estaven embarassades. Abans de ser executat van deixar que Anne i Jack es trobessin, i ella li va dir “ Si haguessis lluitat com un home ara no hauries de morir com un gos”.
Al poc temps d’estar a la presó Mary va morir per una febrada abans que pogués donar a llum.
La noticia de la captura va arribar fins a orelles del seu pare i d’un home que estava enamorat d’ella perquè l’havia salvat i la van treure de la presó amb una compensació econòmica.
A partir de la seva alliberació es perden tots els seus rastres i son moltes les teories que hi ha sobre com va morir o quan va donar a llum.
Informació extreta de la Wikipedia
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)
