Tot i les millores considerables que ha rebut el tractament de la dona en els, relativament, pocs anys que existeix el feminisme, continua havent-hi una preocupant sitació en molts d'altres països on son assessinades només neixer pel fet de ser nenes!
Aquesta és una campanya d'intermon Oxfam a favor dels Drets de la Dona on expliquen situacions reals en que es troben moltes persones d'arreu del món.
dimarts, 2 de desembre del 2008
Visions del feminisme
Son moltes les opinions que hi han sobre el feminisme i sobre aspectes que l'envolten. En el video que us deixem a continuació hi ha varies de les opinions que hi ha sobre el feminisme arreu dels diversos països del món.
dilluns, 1 de desembre del 2008
No confondre!
Es important no confondre feminisme amb el terme sexisme. El moviment feminista va començar com a un moviment per a aconseguir les igualtats entre homes i dones però ara per ara hi ha varis pensaments que diuen que el feminisme actual s'acosta al sexisme.
El sexisme (segons wikipedia) és la discriminació d'altres persones per al sexe
perquè:
- Pensen que un sexe és superior a un altre
- Creure que hi ha grans diferències entre homes i dones i per tant han d'estar reflectides en la manera de comporta-se en societat, el llenguatge, les actituds sexuals i la llei.
- Simplement tenir aversió a les dones (misogínia) o als homes (misàndria).
Per a més informació cliqueu aquí:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Sexisme
El sexisme (segons wikipedia) és la discriminació d'altres persones per al sexe
perquè:
- Pensen que un sexe és superior a un altre
- Creure que hi ha grans diferències entre homes i dones i per tant han d'estar reflectides en la manera de comporta-se en societat, el llenguatge, les actituds sexuals i la llei.
- Simplement tenir aversió a les dones (misogínia) o als homes (misàndria).
Per a més informació cliqueu aquí:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Sexisme
diumenge, 30 de novembre del 2008
Lydia Becker
Dones importants:
1827-1890
Desptrés de la mort de la seva mare es va haber de fer carrec de la seva famñilia i al 1864 va guanyar una beca per la seva col·lecció de plantes disecades, dos anys més tard va treure un llibre que es deia Bótanica per a principiants.
Desptrés de la mort de la seva mare es va haber de fer carrec de la seva famñilia i al 1864 va guanyar una beca per la seva col·lecció de plantes disecades, dos anys més tard va treure un llibre que es deia Bótanica per a principiants.
Va anar a conferencies i va escriure varis articles defensant el vot de la dona fundant amb Emily Davies i Elizabeth Wolstenholme el Comitè de Sufragi de les Dones i el 1870 el Diari del Sufragi de les Dones.
El 1870 també comença a lluitar per la igualtat en homes i dones pel que fa a feines de casa criticant l’educació domèstica que impartien a les escoles de Manchester només a les nenes.
Al 1874 van haver-hi els primers avanços deixant votar a les dones solteres. Va morir el 1890 de difteria.
Olympe de Gouges
Dones importants:
Olympe de Gouges
7-5-1748 / 3-11-1793
En ralitat es deia Marie Bouze i era una escriptora francesa autora de la Declaració dels Drets de la Dona i de la Ciudadana.
Es va casar jove i va enviudar ràpid amb un fill. Al 1788 a París va canviar de nom i va començar a escriure obres de teatre que amb prou feines la mantenien. Els seus escrits no eren de gran calitat tot i que ella intentaba que ho fossin.
1789 Es llança a la revolució a favor d’una monarquia moderada escrivint fins a 30 fulletons i fundan varies societats per als dos sexes i criticant durament l’esclavitud.
El 1791 va escriure la Declaració dels Drets de la Dona i la Ciutadana.
Va ser guillotinada el 3 de novembre de 1793 acusada de ser l’autora d’un cartell girondi.
Els seus escrits eren profundament fenimistes.
A continuació poso els articles de la declaració dels drets de la dona i la ciutadana extrets de la wikipedia.
I
La mujer nace libre y permanece igual al hombre en derechos. Las distinciones sociales sólo pueden estar fundadas en la utilidad común.
II
El objetivo de toda asociación política es la conservación de los derechos naturales e imprescriptibles de la Mujer y del Hombre; estos derechos son la libertad, la propiedad, la seguridad y, sobre todo, la resistencia a la opresión.
III
El principio de toda soberanía reside esencialmente en la Nación que no es más que la reunión de la Mujer y el Hombre: ningún cuerpo, ningún individuo, puede ejercer autoridad que no emane de ellos.
IV
La libertad y la justicia consisten en devolver todo lo que pertenece a los otros; así, el ejercicio de los derechos naturales de la mujer sólo tiene por límites la tiranía perpetua que el hombre le opone; estos límites deben ser corregidos por las leyes de la naturaleza y de la razón.
V
Las leyes de la naturaleza y de la razón prohíben todas las acciones perjudiciales para la Sociedad: todo lo que no esté prohibido por estas leyes, prudentes y divinas, no puede ser impedido y nadie puede ser obligado a hacer lo que ellas no ordenan.
VI
La ley debe ser la expresión de la voluntad general; todas las Ciudadanas y Ciudadanos deben participar en su formación personalmente o por medio de sus representantes. Debe ser la misma para todos; todas las ciudadanas y todos los ciudadanos, por ser iguales a sus ojos, deben ser igualmente admisibles a todas las dignidades, puestos y empleos públicos, según sus capacidades y sin más distinción que la de sus virtudes y sus talentos.
VII
Ninguna mujer se halla eximida de ser acusada, detenida y encarcelada en los casos determinados por la Ley. Las mujeres obedecen como los hombres a esta Ley rigurosa.
VIII
La Ley sólo debe establecer penas estrictas y evidentemente necesarias y nadie puede ser castigado más que en virtud de una Ley establecida y promulgada anteriormente al delito y legalmente aplicada a las mujeres.
IX
Sobre toda mujer que haya sido declarada culpable caerá todo el rigor de la Ley.
X
Nadie debe ser molestado por sus opiniones incluso fundamentales; si la mujer tiene el derecho de subir al cadalso, debe tener también igualmente el de subir a la Tribuna con tal que sus manifestaciones no alteren el orden público establecido por la Ley.
XI
La libre comunicación de los pensamientos y de las opiniones es uno de los derechos más preciosos de la mujer, puesto que esta libertad asegura la legitimidad de los padres con relación a los hijos. Toda ciudadana puede, pues, decir libremente, soy madre de un hijo que os pertenece, sin que un prejuicio bárbaro la fuerce a disimular la verdad; con la salvedad de responder por el abuso de esta libertad en los casos determinados por la Ley.
XII
La garantía de los derechos de la mujer y de la ciudadana implica una utilidad mayor; esta garantía debe ser instituida para ventaja de todos y no para utilidad particular de aquellas a quienes es confiada.
XIII
Para el mantenimiento de la fuerza pública y para los gastos de administración, las contribuciones de la mujer y del hombre son las mismas; ella participa en todas las prestaciones personales, en todas las tareas penosas, por lo tanto, debe participar en la distribución de los puestos, empleos, cargos, dignidades y otras actividades.
XIV
Las Ciudadanas y Ciudadanos tienen el derecho de comprobar, por sí mismos o por medio de sus representantes, la necesidad de la contribución pública. Las Ciudadanas únicamente pueden aprobarla si se admite un reparto igual, no sólo en la fortuna sino también en la administración pública, y si determinan la cuota, la base tributaria, la recaudación y la duración del impuesto.
XV
La masa de las mujeres, agrupada con la de los hombres para la contribución, tiene el derecho de pedir cuentas de su administración a todo agente público.
XVI
Toda sociedad en la que la garantía de los derechos no esté asegurada, ni la separación de los poderes determinada, no tiene constitución; la constitución es nula si la mayoría de los individuos que componen la Nación no ha cooperado en su redacción.
XVII
Las propiedades pertenecen a todos los sexos reunidos o separados; son, para cada uno, un derecho inviolable y sagrado; nadie puede ser privado de ella como verdadero patrimonio de la naturaleza a no ser que la necesidad pública, legalmente constatada, lo exija de manera evidente y bajo la condición de una justa y previa indemnización.
7-5-1748 / 3-11-1793
En ralitat es deia Marie Bouze i era una escriptora francesa autora de la Declaració dels Drets de la Dona i de la Ciudadana.
Es va casar jove i va enviudar ràpid amb un fill. Al 1788 a París va canviar de nom i va començar a escriure obres de teatre que amb prou feines la mantenien. Els seus escrits no eren de gran calitat tot i que ella intentaba que ho fossin.
1789 Es llança a la revolució a favor d’una monarquia moderada escrivint fins a 30 fulletons i fundan varies societats per als dos sexes i criticant durament l’esclavitud.
El 1791 va escriure la Declaració dels Drets de la Dona i la Ciutadana.
Va ser guillotinada el 3 de novembre de 1793 acusada de ser l’autora d’un cartell girondi.
Els seus escrits eren profundament fenimistes.
A continuació poso els articles de la declaració dels drets de la dona i la ciutadana extrets de la wikipedia.
I
La mujer nace libre y permanece igual al hombre en derechos. Las distinciones sociales sólo pueden estar fundadas en la utilidad común.
II
El objetivo de toda asociación política es la conservación de los derechos naturales e imprescriptibles de la Mujer y del Hombre; estos derechos son la libertad, la propiedad, la seguridad y, sobre todo, la resistencia a la opresión.
III
El principio de toda soberanía reside esencialmente en la Nación que no es más que la reunión de la Mujer y el Hombre: ningún cuerpo, ningún individuo, puede ejercer autoridad que no emane de ellos.
IV
La libertad y la justicia consisten en devolver todo lo que pertenece a los otros; así, el ejercicio de los derechos naturales de la mujer sólo tiene por límites la tiranía perpetua que el hombre le opone; estos límites deben ser corregidos por las leyes de la naturaleza y de la razón.
V
Las leyes de la naturaleza y de la razón prohíben todas las acciones perjudiciales para la Sociedad: todo lo que no esté prohibido por estas leyes, prudentes y divinas, no puede ser impedido y nadie puede ser obligado a hacer lo que ellas no ordenan.
VI
La ley debe ser la expresión de la voluntad general; todas las Ciudadanas y Ciudadanos deben participar en su formación personalmente o por medio de sus representantes. Debe ser la misma para todos; todas las ciudadanas y todos los ciudadanos, por ser iguales a sus ojos, deben ser igualmente admisibles a todas las dignidades, puestos y empleos públicos, según sus capacidades y sin más distinción que la de sus virtudes y sus talentos.
VII
Ninguna mujer se halla eximida de ser acusada, detenida y encarcelada en los casos determinados por la Ley. Las mujeres obedecen como los hombres a esta Ley rigurosa.
VIII
La Ley sólo debe establecer penas estrictas y evidentemente necesarias y nadie puede ser castigado más que en virtud de una Ley establecida y promulgada anteriormente al delito y legalmente aplicada a las mujeres.
IX
Sobre toda mujer que haya sido declarada culpable caerá todo el rigor de la Ley.
X
Nadie debe ser molestado por sus opiniones incluso fundamentales; si la mujer tiene el derecho de subir al cadalso, debe tener también igualmente el de subir a la Tribuna con tal que sus manifestaciones no alteren el orden público establecido por la Ley.
XI
La libre comunicación de los pensamientos y de las opiniones es uno de los derechos más preciosos de la mujer, puesto que esta libertad asegura la legitimidad de los padres con relación a los hijos. Toda ciudadana puede, pues, decir libremente, soy madre de un hijo que os pertenece, sin que un prejuicio bárbaro la fuerce a disimular la verdad; con la salvedad de responder por el abuso de esta libertad en los casos determinados por la Ley.
XII
La garantía de los derechos de la mujer y de la ciudadana implica una utilidad mayor; esta garantía debe ser instituida para ventaja de todos y no para utilidad particular de aquellas a quienes es confiada.
XIII
Para el mantenimiento de la fuerza pública y para los gastos de administración, las contribuciones de la mujer y del hombre son las mismas; ella participa en todas las prestaciones personales, en todas las tareas penosas, por lo tanto, debe participar en la distribución de los puestos, empleos, cargos, dignidades y otras actividades.
XIV
Las Ciudadanas y Ciudadanos tienen el derecho de comprobar, por sí mismos o por medio de sus representantes, la necesidad de la contribución pública. Las Ciudadanas únicamente pueden aprobarla si se admite un reparto igual, no sólo en la fortuna sino también en la administración pública, y si determinan la cuota, la base tributaria, la recaudación y la duración del impuesto.
XV
La masa de las mujeres, agrupada con la de los hombres para la contribución, tiene el derecho de pedir cuentas de su administración a todo agente público.
XVI
Toda sociedad en la que la garantía de los derechos no esté asegurada, ni la separación de los poderes determinada, no tiene constitución; la constitución es nula si la mayoría de los individuos que componen la Nación no ha cooperado en su redacción.
XVII
Las propiedades pertenecen a todos los sexos reunidos o separados; son, para cada uno, un derecho inviolable y sagrado; nadie puede ser privado de ella como verdadero patrimonio de la naturaleza a no ser que la necesidad pública, legalmente constatada, lo exija de manera evidente y bajo la condición de una justa y previa indemnización.
Mary Wollstonecraft
Dones importants:
Escripstora i folòsofa britpanica. Es coneguda per a la Vindicació dels drets de la dona, en el que argumenta que les dones no son inferiors a l’home sinó que només ho sembla perquè no han tingut accés a una educación apropiada. Suggereix la igualtat i un ordre social basat en la raó.
Es coneguda sobretot a part dels llibres per les seves relacions, finalment es va casar amb William Godwin i va tenir com a filla Mary Shelley, autora de Frankenstein. Va morir als 38 anys degut a complicacions en el part deixant manuscrits inacabats.
Avui en dia es considerada una de les percussors de la filosofia feminista. Tant per les obres que va escriure com per els seus conflictes personals.
dissabte, 29 de novembre del 2008
Anne Bonny
Dones importants de la historia:
Anne Bonny
Juntament amb Mary Read, son les dues dones més populars per dedicar-se a la pirateria. Tot i que al voltant d’aquest personatge hi ha molta llegenda esta documentat que va existir i viure, i va ser el símbol de moltes dones per dedicar-se a una cosa que es creia només per a homes.
Va creixer amb un nivell de vida força alt durant la seva adolescencia però degut a la seva revel·lia es va barallar moltes vegades amb el seu pare i va fugir de casa. Tenia una idea molt romàntica sobre els pirates i degut a això es va enamorar de James Bonny, després de casar-se però el seu pare la va desheretar perquè no li agradava el seu gendre i Anne i James van marxar de la ciutat.
El seu marit passava poc temps a casa i Anne va tenir forces aventures amoroses, moltes vegades compartides amb Pierre, un pirata homosexual amic seu (entre pirates no hi havia discriminacions per la seva inclinació sexual). Passat un temps es va enamorar de Chidley Bayard, però ja tenia dona. Maria Vargas, una española de caràcter igual de fort que el d’Anne. Va acabar amb un duel a mort en el que Anne va sortir victoriosa. La relació però, va durar poc ja que la germana de Chidley es va riure d’Anne i aquesta li va donar un cop a la cara amb un tauló de fusta fent-li saltar varies dents. Gràcies a les influencies de Bayard no va anar a presó però si que van decidir acabar amb la relació
.
Tornà a casa i al cap de poc s’enamorà de Calico Jack, un pirata força conegut. Al intentar ingressar en el vaixell el permís li va ser denegat perquè deien que les dones en un vaixell portaven mala sort. Finalment es va vestir de dona i va navegar molts mesos donant petits cops. La desgracia va tornar a visitar-la quan es va adonar que s’havia quedat prenyada de Jack i va avortar de manera natural .
Va tornar a la seva terra natal i allà es va assabentar que el seu marit savia que l’havia estat enganyant, i que ho havia denunciat al governador. Però degut a certes causes Anne li va salvar al vida al governador i va ser indulgent amb l’adulteri. James va estar en contra i abans que el governador canvies d’opinió va reunir tripulació, va robar un vaixell i continuà amb la seva carrera de pirata. Es tronà a reunir amb Jack i van tenir problemes després d’assaltar un vaixell alemany on hi havia un jove d’aspecte delicat amb qui Anne passava molt de temps. Quan Calico va anar a demanar explicacions va veure que el jove era una dona i es va iniciar un triangle amorós entre ell, Anne i Mary Read.
Al 1720 el vaixell va ser capturat, i corren algunes llegendes que diuen que Anne i Mary van ser les útlimes a caure per la força.
Van jutjar a la tripulació i van ser condemnats a mort, menys Anne i Mary, que es van salvar perquè estaven embarassades. Abans de ser executat van deixar que Anne i Jack es trobessin, i ella li va dir “ Si haguessis lluitat com un home ara no hauries de morir com un gos”.
Al poc temps d’estar a la presó Mary va morir per una febrada abans que pogués donar a llum.
La noticia de la captura va arribar fins a orelles del seu pare i d’un home que estava enamorat d’ella perquè l’havia salvat i la van treure de la presó amb una compensació econòmica.
A partir de la seva alliberació es perden tots els seus rastres i son moltes les teories que hi ha sobre com va morir o quan va donar a llum.
Juntament amb Mary Read, son les dues dones més populars per dedicar-se a la pirateria. Tot i que al voltant d’aquest personatge hi ha molta llegenda esta documentat que va existir i viure, i va ser el símbol de moltes dones per dedicar-se a una cosa que es creia només per a homes.
Va creixer amb un nivell de vida força alt durant la seva adolescencia però degut a la seva revel·lia es va barallar moltes vegades amb el seu pare i va fugir de casa. Tenia una idea molt romàntica sobre els pirates i degut a això es va enamorar de James Bonny, després de casar-se però el seu pare la va desheretar perquè no li agradava el seu gendre i Anne i James van marxar de la ciutat.
El seu marit passava poc temps a casa i Anne va tenir forces aventures amoroses, moltes vegades compartides amb Pierre, un pirata homosexual amic seu (entre pirates no hi havia discriminacions per la seva inclinació sexual). Passat un temps es va enamorar de Chidley Bayard, però ja tenia dona. Maria Vargas, una española de caràcter igual de fort que el d’Anne. Va acabar amb un duel a mort en el que Anne va sortir victoriosa. La relació però, va durar poc ja que la germana de Chidley es va riure d’Anne i aquesta li va donar un cop a la cara amb un tauló de fusta fent-li saltar varies dents. Gràcies a les influencies de Bayard no va anar a presó però si que van decidir acabar amb la relació
.Tornà a casa i al cap de poc s’enamorà de Calico Jack, un pirata força conegut. Al intentar ingressar en el vaixell el permís li va ser denegat perquè deien que les dones en un vaixell portaven mala sort. Finalment es va vestir de dona i va navegar molts mesos donant petits cops. La desgracia va tornar a visitar-la quan es va adonar que s’havia quedat prenyada de Jack i va avortar de manera natural .
Va tornar a la seva terra natal i allà es va assabentar que el seu marit savia que l’havia estat enganyant, i que ho havia denunciat al governador. Però degut a certes causes Anne li va salvar al vida al governador i va ser indulgent amb l’adulteri. James va estar en contra i abans que el governador canvies d’opinió va reunir tripulació, va robar un vaixell i continuà amb la seva carrera de pirata. Es tronà a reunir amb Jack i van tenir problemes després d’assaltar un vaixell alemany on hi havia un jove d’aspecte delicat amb qui Anne passava molt de temps. Quan Calico va anar a demanar explicacions va veure que el jove era una dona i es va iniciar un triangle amorós entre ell, Anne i Mary Read.
Al 1720 el vaixell va ser capturat, i corren algunes llegendes que diuen que Anne i Mary van ser les útlimes a caure per la força.
Van jutjar a la tripulació i van ser condemnats a mort, menys Anne i Mary, que es van salvar perquè estaven embarassades. Abans de ser executat van deixar que Anne i Jack es trobessin, i ella li va dir “ Si haguessis lluitat com un home ara no hauries de morir com un gos”.
Al poc temps d’estar a la presó Mary va morir per una febrada abans que pogués donar a llum.
La noticia de la captura va arribar fins a orelles del seu pare i d’un home que estava enamorat d’ella perquè l’havia salvat i la van treure de la presó amb una compensació econòmica.
A partir de la seva alliberació es perden tots els seus rastres i son moltes les teories que hi ha sobre com va morir o quan va donar a llum.
Informació extreta de la Wikipedia
Marie Curie
Dones famoses de la historia:
Marie Curie
7 de novembre de 1867 – 4 de Juliol 1934
Coneguda també com
Maria Sklodowska-Curie
Va ser una física i química polaca, posteriorment francesa. Pionera en la radioactivitat, primera persona en obtenir dos premis Nobel i primera professora a La universitat de París.
Va néixer a Varsovia on va viure fins als 24 anys i després, el 1891 es va traslladar a París per continuar amb els estudis. Va fundar l’institut Curie i va estar casada amb Pierre Curie i va ser mare de Irène Joliot-Curie, els dos també van obtenir el premi novel.
Va ser la cinquena filla d’un professor de física i matemàtiques del liceo ogual que el seu pare.
En aquell temps Polònia estava dominada per Rússia i jutnament amb la seva germana assistien a classes clandestines que ensenyaven la cultura polaca. Els seus primers anys de vida van estar marcats per la mort d’una de les seves germanes i per la de la seva mare. Després d’aquests dos tràgics successos es va fer agnòstica.
Tenia molt d’interes per la lectura i durant la secundaria va ser sempre la primera de la classe. Donava entusiasme a les seves companyes i parlava 4 llengües. Més endavant es va interessar per la fñisica i es graduà als 15 anys.
Al 1891 es va inscriure a la Facultat de Ciencies Matemàtiques i Naturals de La universitat de la Sorbona. Es va passar a dir Marie Sklodowska i es va haver d’esforçar en millorar el seu nivell d’Anglès, Francès Matemàtiques i Física per estar a l’altura dels seus companys.
Al 1893 consegueix la llicenciatura en física sent la primera de la promoció i el 1894 en matemàtiques sent la segona. El 1894 coneix el seu marit Pierre Curie, professor de física. Comencen a treballar junt en laboratoris i a l’any Pierre es declara casant-se el 26 de Juliol. El seu matrimoni durà onze anys fins a la mort del seu marit. Al 1895 van descubrir els rajos X i el 1896 la radioactivitat natural. Marie es animada per Pierre per fer una tesis doctoral sobre aquest últim descobriment.
Ara, el seu repte era l’obtenció del doctor, fins a aquell moment només l’havia aconseguit una dona.
Van decidir juntament amb el seu marit dedicar la seva tesi als rajos de naturalesa desconeguda, relacionat amb els rajos X i van decidir investigar la naturalesa de les radiacions de les sals d’urani.
Al 1903 va publicar la tesi i la va defensar davant d’un tribunal. Va obtenir la tesis i va rebre mensió cum laude.
Després de la mort del seu marit es va dedicar a l’ensenyança amb la plaça que ell havia deixat lliure convertint-se amb la primera dona que impartia classe. El 1906 va impartir la primera classe, on hi van assistir estudiants i no estudiants. Va parlar sobre la radioactivitat.
Va morir el 1934 per una anemia aplàstica segurament a causa de les radiacions a les que va estar sotmesa durant la seva investigació.
La seva filla va rebre el premi nobel un any més tard per al seu treball sobre la radioactivitat artificial.
7 de novembre de 1867 – 4 de Juliol 1934
Coneguda també com
Maria Sklodowska-Curie
Va ser una física i química polaca, posteriorment francesa. Pionera en la radioactivitat, primera persona en obtenir dos premis Nobel i primera professora a La universitat de París.
Va néixer a Varsovia on va viure fins als 24 anys i després, el 1891 es va traslladar a París per continuar amb els estudis. Va fundar l’institut Curie i va estar casada amb Pierre Curie i va ser mare de Irène Joliot-Curie, els dos també van obtenir el premi novel.
Va ser la cinquena filla d’un professor de física i matemàtiques del liceo ogual que el seu pare.
En aquell temps Polònia estava dominada per Rússia i jutnament amb la seva germana assistien a classes clandestines que ensenyaven la cultura polaca. Els seus primers anys de vida van estar marcats per la mort d’una de les seves germanes i per la de la seva mare. Després d’aquests dos tràgics successos es va fer agnòstica.
Tenia molt d’interes per la lectura i durant la secundaria va ser sempre la primera de la classe. Donava entusiasme a les seves companyes i parlava 4 llengües. Més endavant es va interessar per la fñisica i es graduà als 15 anys.
Al 1891 es va inscriure a la Facultat de Ciencies Matemàtiques i Naturals de La universitat de la Sorbona. Es va passar a dir Marie Sklodowska i es va haver d’esforçar en millorar el seu nivell d’Anglès, Francès Matemàtiques i Física per estar a l’altura dels seus companys.
Al 1893 consegueix la llicenciatura en física sent la primera de la promoció i el 1894 en matemàtiques sent la segona. El 1894 coneix el seu marit Pierre Curie, professor de física. Comencen a treballar junt en laboratoris i a l’any Pierre es declara casant-se el 26 de Juliol. El seu matrimoni durà onze anys fins a la mort del seu marit. Al 1895 van descubrir els rajos X i el 1896 la radioactivitat natural. Marie es animada per Pierre per fer una tesis doctoral sobre aquest últim descobriment.
Ara, el seu repte era l’obtenció del doctor, fins a aquell moment només l’havia aconseguit una dona.
Van decidir juntament amb el seu marit dedicar la seva tesi als rajos de naturalesa desconeguda, relacionat amb els rajos X i van decidir investigar la naturalesa de les radiacions de les sals d’urani.
Al 1903 va publicar la tesi i la va defensar davant d’un tribunal. Va obtenir la tesis i va rebre mensió cum laude.
Després de la mort del seu marit es va dedicar a l’ensenyança amb la plaça que ell havia deixat lliure convertint-se amb la primera dona que impartia classe. El 1906 va impartir la primera classe, on hi van assistir estudiants i no estudiants. Va parlar sobre la radioactivitat.
Va morir el 1934 per una anemia aplàstica segurament a causa de les radiacions a les que va estar sotmesa durant la seva investigació.
La seva filla va rebre el premi nobel un any més tard per al seu treball sobre la radioactivitat artificial.
(Informació extreta de la wikipedia)
Safo
Dones destacables en l'historia:
Va passar tota la seva vida a Lesbos, una petita illa grega a la vora de l’Asia Menor menys un petit temps exiliada a Sicilia per una disputa aristocràtica en que la seva familia si va implicar.
El lloc on ensenyaba era conegut com Thíasos. Era lesbiana, se sol dir que s’enamorava de les seves deixebles i hi mantenia relacions. S’ha convertit en un símbol de l’amor entre dones.
Els seus poemes i versos aixecaven força polèmica i rumors, es recitaven i coneixien tots a Atenes i els poetes Romans, més tard, els van alabar. Probablement es la poetessa més traduïda i més
imitada de l’antiguitat clàssica.Ella i Alceo son els poetes més rellevant de la lírica grega arcaica i a més a més els únics representants d¡una producció literaria lèsbica. La seva obra consta de nou llibres d’estructura variada en els quals hi ha alguns epitalamis, que eren cants nupcials. Es diferenciaven força dels seus poemes, que eren més intimistes i cultes, per els quals va crear un ritme propi i un nou metre que s’anomena estrofa sàfica.
Safo parla en els seus poemes sobre la pasió amorosa se l’éssser humà i les formes en que es manifesta, com la gelosia, el desitg...
Va ser la font d’inspiració per a molts poetes, i a partir de l’època alexandrina es va intentar conservar la seva obra i descubrir parts noves.
El 2004 van trobar nous fragments que amplien i milloren substancialment un dels poemes que ja existia. En aquest poema Safo es lamenta del pas del temps fent referencia al mite de Titono, enamorat de la deesa Eos
(Titono es va enamorar d’Eos i aquesta va demanar als altres deus que el fecin immortal però es va descuidar de demanar-li la juventut eterna i és l’etern vell, que no es mor mai però es va fent vell)
És un simil amb el que Safo s’identifica, ja que les seves alumnes son sempre joves mentre que ella es va fent vella.
Coneguda com la dècima musa per la seva resonancia i importancia. Malgrat això son pocs els poemes que se n’han pogut trobar. Entre ells l’himne a Afrodita:
¡Oh, tú en cien tronos Afrodita reina,
Hija de Zeus, inmortal, dolosa:
No me acongojes con pesar y tedio
Ruégote, Cripria!
Antes acude como en otros días,
Mi voz oyendo y mi encendido ruego;
Por mi dejaste la del padre Jove
Alta morada.
El áureo carro que veloces llevan
Lindos gorriones, sacudiendo el ala,
Al negro suelo, desde el éter puro
Raudo bajaba.
Y tú ¡Oh, dichosa! en tu inmortal semblante
Te sonreías: ¿Para qué me llamas?
¿Cuál es tu anhelo? ¿Qué padeces hora?
-me preguntabas-
¿Arde de nuevo el corazón inquieto?
¿A quién pretendes enredar en suave
Lazo de amores? ¿Quién tu red evita,
Mísera Safo?
Que si te huye, tornará a tus brazos,
Y más propicio ofreceráte dones,
Y cuando esquives el ardiente beso,
Querrá besarte.
Ven, pues, ¡Oh diosa! y mis anhelos cumple,
Liberta el alma de su dura pena;
Cual protectora, en la batalla lidia
Siempre a mi lado.
Informació extreta de wikipedia
La historia del feminisme
Gràcies als moviments feministes dels darrers dos segles la societat ha canviat molt. El feminisme va sorgir per a que la dona sortís de la seva posició de subordinació i de dependència de l’home.
Inicialment l’home era a qui li corresponia el treball a fora de casa i a la dona quedar-se a casa i cuidar els fills, cosa que impedia accedir a les dones a l’educació o al treball remunerat. Així doncs, depenien del pare o del marit, a més a més, hi havia la creença que la dona dominada per als seus sentiments era incapaç de dur a terme activitats que feia l’home, més racional i competitiu.
El primer feminisme
Olympia de Gouges, autora de la Declaració de la dels Drets de la Dona i la ciutadana (1791) va ser una de les primeres veus del feminisme, ja que el text era una resposta a la Declaració pels Drets de l’Home i del Ciutadà sorgit a la revolució francesa (1789).
Mari Wollstonecraft va escriure la Vindicació dels Drets de la Dona (1792) on reclamava l’excés de la dona a l’educació com a clau per superar la seva subordinació.
John Stuart Mill va posar l’enfasi perquè les dones poguessin votar, al igual que els homes.
Això va centrar la lluita per als drets de la dona durant el segle XIX, anomenat també moviment sufragista. Especialment actiu al França i Anglaterra, el vot de la dona va ser convertit en un símbol per a la llibertat i la igualtat respecte amb l’home. Van assolir el seu objectiu les primeres dècades del segle XX i després de la Segona Guerra Mundial el vot femení ja era una realitat.
Feminisme liberal
Després de la igualtat jurídica el feminisme es va plantejar nous reptes i a partir dels anys 70 van sortir nous grups amb tendències diverses. Les dues autores més importants van se Simone Beauvoir i Betty Friedan. Les dues denunciaven que la societat era patriarcal i masculina, amb àmbits com la política o l’economia seguien reservades als homes i es seguia considerant la casa i els fills cosa de la dona.
Aquest feminisme radical considerava que l¡alliberament de la dona passava pel control de la reproducció, considerada com a obstacle. Només d'aquesta manera la dona aconseguiria superar la submissió a l'home i una igualtat d'oportunitats efectiva. Per això el dret a l’avortament i a l'ús d'anticnceptius es va convertir en la seva principal reclamació. Molts d'aquests plantejaments es van imposar IV Conferència Mundial sobre la dona, organitzada per l'ONU a Pekin l'any 1995.
igualtat identitat
Molts corrents femiminstes critiquen que el feminisme liberal tingues com a únic objectiu la simple imitació dels valors masculins com l’èxit professional. Característiques profundament individuals i
deshumanitzadores per al conjunt de la societat.
Partint de la igualtat radical de l'home i la dona, proposen que els valors mes específicament feministes, mes relacionals i solidaris, han d’impregnar l'àmbit laboral, polític, cultural, etc., contribuint així a una millora ètica de la societat. L'ideal no consistiria tant a igualar la situació de l'home renunciant a la pròpia identitat sinó en la complementarietat entre els dos sexes: l'home hauria d'assumir la mateixa responsabilitat que la dona en l’àmbit familiar i la dona hauria d'incorporar-se en l'àmbit públic aportant la seva visió.
Inicialment l’home era a qui li corresponia el treball a fora de casa i a la dona quedar-se a casa i cuidar els fills, cosa que impedia accedir a les dones a l’educació o al treball remunerat. Així doncs, depenien del pare o del marit, a més a més, hi havia la creença que la dona dominada per als seus sentiments era incapaç de dur a terme activitats que feia l’home, més racional i competitiu.
El primer feminisme
Olympia de Gouges, autora de la Declaració de la dels Drets de la Dona i la ciutadana (1791) va ser una de les primeres veus del feminisme, ja que el text era una resposta a la Declaració pels Drets de l’Home i del Ciutadà sorgit a la revolució francesa (1789).
Mari Wollstonecraft va escriure la Vindicació dels Drets de la Dona (1792) on reclamava l’excés de la dona a l’educació com a clau per superar la seva subordinació.
John Stuart Mill va posar l’enfasi perquè les dones poguessin votar, al igual que els homes.
Això va centrar la lluita per als drets de la dona durant el segle XIX, anomenat també moviment sufragista. Especialment actiu al França i Anglaterra, el vot de la dona va ser convertit en un símbol per a la llibertat i la igualtat respecte amb l’home. Van assolir el seu objectiu les primeres dècades del segle XX i després de la Segona Guerra Mundial el vot femení ja era una realitat.
Feminisme liberal
Després de la igualtat jurídica el feminisme es va plantejar nous reptes i a partir dels anys 70 van sortir nous grups amb tendències diverses. Les dues autores més importants van se Simone Beauvoir i Betty Friedan. Les dues denunciaven que la societat era patriarcal i masculina, amb àmbits com la política o l’economia seguien reservades als homes i es seguia considerant la casa i els fills cosa de la dona.
Aquest feminisme radical considerava que l¡alliberament de la dona passava pel control de la reproducció, considerada com a obstacle. Només d'aquesta manera la dona aconseguiria superar la submissió a l'home i una igualtat d'oportunitats efectiva. Per això el dret a l’avortament i a l'ús d'anticnceptius es va convertir en la seva principal reclamació. Molts d'aquests plantejaments es van imposar IV Conferència Mundial sobre la dona, organitzada per l'ONU a Pekin l'any 1995.
igualtat identitat
Molts corrents femiminstes critiquen que el feminisme liberal tingues com a únic objectiu la simple imitació dels valors masculins com l’èxit professional. Característiques profundament individuals i
deshumanitzadores per al conjunt de la societat.Partint de la igualtat radical de l'home i la dona, proposen que els valors mes específicament feministes, mes relacionals i solidaris, han d’impregnar l'àmbit laboral, polític, cultural, etc., contribuint així a una millora ètica de la societat. L'ideal no consistiria tant a igualar la situació de l'home renunciant a la pròpia identitat sinó en la complementarietat entre els dos sexes: l'home hauria d'assumir la mateixa responsabilitat que la dona en l’àmbit familiar i la dona hauria d'incorporar-se en l'àmbit públic aportant la seva visió.
dimarts, 25 de novembre del 2008
Contingut del blog
En aquest blog, parlarem sobretot de la historia del feminisme, també donarem algunes pinzellades a aspectes de la violencia de gènere etc.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)
