Gràcies als moviments feministes dels darrers dos segles la societat ha canviat molt. El feminisme va sorgir per a que la dona sortís de la seva posició de subordinació i de dependència de l’home.
Inicialment l’home era a qui li corresponia el treball a fora de casa i a la dona quedar-se a casa i cuidar els fills, cosa que impedia accedir a les dones a l’educació o al treball remunerat. Així doncs, depenien del pare o del marit, a més a més, hi havia la creença que la dona dominada per als seus sentiments era incapaç de dur a terme activitats que feia l’home, més racional i competitiu.
El primer feminisme
Olympia de Gouges, autora de la Declaració de la dels Drets de la Dona i la ciutadana (1791) va ser una de les primeres veus del feminisme, ja que el text era una resposta a la Declaració pels Drets de l’Home i del Ciutadà sorgit a la revolució francesa (1789).
Mari Wollstonecraft va escriure la Vindicació dels Drets de la Dona (1792) on reclamava l’excés de la dona a l’educació com a clau per superar la seva subordinació.
John Stuart Mill va posar l’enfasi perquè les dones poguessin votar, al igual que els homes.
Això va centrar la lluita per als drets de la dona durant el segle XIX, anomenat també moviment sufragista. Especialment actiu al França i Anglaterra, el vot de la dona va ser convertit en un símbol per a la llibertat i la igualtat respecte amb l’home. Van assolir el seu objectiu les primeres dècades del segle XX i després de la Segona Guerra Mundial el vot femení ja era una realitat.
Feminisme liberal
Després de la igualtat jurídica el feminisme es va plantejar nous reptes i a partir dels anys 70 van sortir nous grups amb tendències diverses. Les dues autores més importants van se Simone Beauvoir i Betty Friedan. Les dues denunciaven que la societat era patriarcal i masculina, amb àmbits com la política o l’economia seguien reservades als homes i es seguia considerant la casa i els fills cosa de la dona.
Aquest feminisme radical considerava que l¡alliberament de la dona passava pel control de la reproducció, considerada com a obstacle. Només d'aquesta manera la dona aconseguiria superar la submissió a l'home i una igualtat d'oportunitats efectiva. Per això el dret a l’avortament i a l'ús d'anticnceptius es va convertir en la seva principal reclamació. Molts d'aquests plantejaments es van imposar IV Conferència Mundial sobre la dona, organitzada per l'ONU a Pekin l'any 1995.
igualtat identitat
Molts corrents femiminstes critiquen que el feminisme liberal tingues com a únic objectiu la simple imitació dels valors masculins com l’èxit professional. Característiques profundament individuals i
deshumanitzadores per al conjunt de la societat.
Partint de la igualtat radical de l'home i la dona, proposen que els valors mes específicament feministes, mes relacionals i solidaris, han d’impregnar l'àmbit laboral, polític, cultural, etc., contribuint així a una millora ètica de la societat. L'ideal no consistiria tant a igualar la situació de l'home renunciant a la pròpia identitat sinó en la complementarietat entre els dos sexes: l'home hauria d'assumir la mateixa responsabilitat que la dona en l’àmbit familiar i la dona hauria d'incorporar-se en l'àmbit públic aportant la seva visió.
Inicialment l’home era a qui li corresponia el treball a fora de casa i a la dona quedar-se a casa i cuidar els fills, cosa que impedia accedir a les dones a l’educació o al treball remunerat. Així doncs, depenien del pare o del marit, a més a més, hi havia la creença que la dona dominada per als seus sentiments era incapaç de dur a terme activitats que feia l’home, més racional i competitiu.
El primer feminisme
Olympia de Gouges, autora de la Declaració de la dels Drets de la Dona i la ciutadana (1791) va ser una de les primeres veus del feminisme, ja que el text era una resposta a la Declaració pels Drets de l’Home i del Ciutadà sorgit a la revolució francesa (1789).
Mari Wollstonecraft va escriure la Vindicació dels Drets de la Dona (1792) on reclamava l’excés de la dona a l’educació com a clau per superar la seva subordinació.
John Stuart Mill va posar l’enfasi perquè les dones poguessin votar, al igual que els homes.
Això va centrar la lluita per als drets de la dona durant el segle XIX, anomenat també moviment sufragista. Especialment actiu al França i Anglaterra, el vot de la dona va ser convertit en un símbol per a la llibertat i la igualtat respecte amb l’home. Van assolir el seu objectiu les primeres dècades del segle XX i després de la Segona Guerra Mundial el vot femení ja era una realitat.
Feminisme liberal
Després de la igualtat jurídica el feminisme es va plantejar nous reptes i a partir dels anys 70 van sortir nous grups amb tendències diverses. Les dues autores més importants van se Simone Beauvoir i Betty Friedan. Les dues denunciaven que la societat era patriarcal i masculina, amb àmbits com la política o l’economia seguien reservades als homes i es seguia considerant la casa i els fills cosa de la dona.
Aquest feminisme radical considerava que l¡alliberament de la dona passava pel control de la reproducció, considerada com a obstacle. Només d'aquesta manera la dona aconseguiria superar la submissió a l'home i una igualtat d'oportunitats efectiva. Per això el dret a l’avortament i a l'ús d'anticnceptius es va convertir en la seva principal reclamació. Molts d'aquests plantejaments es van imposar IV Conferència Mundial sobre la dona, organitzada per l'ONU a Pekin l'any 1995.
igualtat identitat
Molts corrents femiminstes critiquen que el feminisme liberal tingues com a únic objectiu la simple imitació dels valors masculins com l’èxit professional. Característiques profundament individuals i
deshumanitzadores per al conjunt de la societat.Partint de la igualtat radical de l'home i la dona, proposen que els valors mes específicament feministes, mes relacionals i solidaris, han d’impregnar l'àmbit laboral, polític, cultural, etc., contribuint així a una millora ètica de la societat. L'ideal no consistiria tant a igualar la situació de l'home renunciant a la pròpia identitat sinó en la complementarietat entre els dos sexes: l'home hauria d'assumir la mateixa responsabilitat que la dona en l’àmbit familiar i la dona hauria d'incorporar-se en l'àmbit públic aportant la seva visió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada